1. |
Entre la nit i el dia
04:37
|
|||
|
Escriurem la dissociació entre la nit i el dia.
Necessitarem la recerca dels sinònims per explicar
amb matisos, accents, comes i detalls
que si ens ha passat res semblant, no ho recordem.
Ja fa temps que m'acompanya un pensament intrusiu transversal.
No em deixa guanyar i em recorda que no estàs.
Només per un moment vam despertar la impulsivitat.
El reforç és més potent si és intermitent.
Esta nit preferirem deixar de guanyar.
Hem estat normativitzats i ara paguem el preu de seguir;
Les etiquetes cauen sobre mi.
No em podré desconnectar, sóc el meu present.
No em podré desconnectar, sóc el meu present i el meu passat.
Paradigma negatiu interpersonal. L'aprenem en la vida quan som nens i grans.
|
||||
2. |
Construirem
04:12
|
|||
|
Y ahora que no hay senda, sino una hilera de hormigas intentando escapar de un septiembre otoñal con olor a hastío.
Me descubro ante el espejo,
advirtiéndome, como se revelan las grandes profecías,
así con un relámpago atravesado en la garganta y algo de esperanza iluminando las ojeras,
que las aves de paso alzan el vuelo por estas fechas.
Va fugir de tots aquells que el van fer mal,
de les ments tancades d'altre temps.
Els prejudicis el van castigar.
Assenyalat i en el punt de mira per ser diferent;
encara tenim els idearis per revisar.
Era una nit fosca quan va marxar, quan va tallar les arrels.
Preguntes van plenant les places i els carrers.
La pedra encara està per tombar, la seua història per recordar.
Si el món no respon, construirem.
I si mirem al futur, caurem. I si mirem al futur?
Que me voy.
Que no puedo seguir aquí cortando una baraja, incapaz de adivinar el pasado.
Que ahora, sobre las palmas de las manos,
guardo un baile de cometas de cientos de mañanas expectantes por despertar.
Y ahora que he aprendido a ponerme frente al daño,
a soplar sobre la herida,
justo ahora que mis alas de alambre le echan un pulso al cielo y el vuelo gana la partida,
justo ahora me buscarás en las paredes rugosas,
preguntarás qué pasó,
y quizá mi aletear pueda tumbar tus muros viejos.
Intuirás al pasar por su lado un llanto milenario,
le hablarás al futuro de mi ausencia,
me nombrarás en otros nombres y tu dedo
ya no encontrará la diana donde disparar todos tus miedos.
Una lluita al viure, una altra al despertar.
Seguirem pensant que pot canviar.
Hem tombat alguns murs, mirarem enrere per avançar.
La pedra encara està per tombar,
la seua història per recordar.
Si el món no respon, construirem.
|
||||
If you like Epicentre, you may also like:
featured on Bandcamp Radio Sep 15, 2023
go to album
Throwing mathcore, emo, and ambient into the mix, Estonia's Kaschalot push progressive rock's multitasking approach to its limits.
go to album
Borderless art rock crashes into indie and experimental music on this project from drummer JR Kurtz.
go to album
The Arizona band do right by post-hardcore on their immersive new LP, leavening untempered breakdowns with carefully-measured catharsis.
go to album
Forgive Yourself
by Publicist UK
Blood Relative is Publicist's latest post-punk salvo from the Forgive Yourself LP, steered by Zachary Lipez's unnerving baritone.
go to album
Um Novo Ritmo Vai Nascer
by The Gilbertos
Folk, electronics, Brazilian, and European sounds blend on Thomas Pappon's latest. Sounds like Air doing Tropicália.
go to album
Purple Haus
by Bear the Mammoth
The latest album from Purple Haus is a playful and poignant exploration of progressive post-rock.
go to album
